Els orígens de l'havanera en la contradansa espanyola
Diversos musicòlegs i investigadors afirmen de manera bastant majoritària que cal cercar els orígens de l'havanera en la contradansa cubana, la contradansa criolla o la dansa havanera, un ball hereu de la contradansa espanyola, introduïda a Espanya aproximadament l'any 1701. Al llarg del segle XVIII, la contradansa va ser portada pels comerciants i negociants de la metròpoli cap a la colònia, uns setanta anys abans que arribés la contradansa francesa al Carib a través de la colònia francesa d'Haití. La contradansa francesa o contradance, mare de l'espanyola, tenia els seus orígens en una dansa anglesa molt més antiga, la country dance, d'extraordinària popularitat en l'Anglaterra rural del segle XVI que ràpidament va extendre's pel continent europeu amb diverses variacions rítmiques i melòdiques. A França, la country dance que va derivar cap a la contradance va ser introduïda pels mestres de ball Isaac i Lorin en la cort de Lluís XIV en retornar de Londres l’any 1684 i a Espanya, pel borbó de Felip V, de descendència francesa.
A Cuba, la contradansa espanyola va entrar en contacte amb la música autòctona i la música negra, portada pels esclaus negres africans. Va ser llavors quan va produir-se la criollització o binarització de la contradansa cubana. El compàs característic de la contradansa espanyola, el 6/8, present encara en algunes composicions del segle XIX, es va binaritzar i va substituir el compàs terciari pel 2/4. A l'illa, negres i criolls van començar a parlar castellà i amb el pas del anys van modificar els accents i l'entonació.
Així doncs, a l'illa l'havanera va néixer com a ball de saló, molt popular en els salons de l'Havana. Més tard es desdoblaria, degut a influències melòdiques i rítmiques hispàniques, africanes i antillanes, en cant i ball i posteriorment, en cant ja fos en els escenaris dels teatres musicals, en la versió de saló per a veu i piano o entre els músics del carrer.